dilluns, 12 de juliol del 2010

Beloraid: Campionat d'Espanya de Raids


Tornem de Còrsega i cap a Belorado (Burgos) que hi falta gent.

A Belorado i correm la Montse, el Jordi i el David i som un dels dos únics equips que correm amb equip mixte. També hem de destacar la gran feina que van fer el Joan Domènech i el Roger Flores, que ens van cuidar molt bé i sense ells no hauríem pogut córrer.

El raid va començar amb una secció en btt que seguia una part del camí de Santiago. Al final, un trekking amb una cova durant aquest. Aquesta secció s'acabava creuant un pantà nedant.

Ja que estàvem al pantà, com no, remar uns 8km, tornar a nedar i una dura secció de trekking, sobretot pel desnivell, la boira, el vent i el fred.

Finalitzàvem el treking en setena posició i ens tocava agafar les bicis per baixar fins a Belorado, però un error a l'hora de trobar l'última balisa ens va fer baixar fins la novena posició.

L'etapa de diumenge començava amb una orientació a peu, un espactacular ràpel, una btt, una cova increïble, més btt i arribada a Belorado.

Durant l'última btt, però, un error en la lectura del mapa ens tornava a fer perdre molt temps i baixar fins la desena posició.

Tot i les adversitats estem molt contents pel resultat obtingut, ja que era el primer raid de lliga espanyola de la Montse i ho va superar amb escreix, i això que tots els equips anàven amb tot el ferro per tal de fer-se amb el Campionat d'Espanya de raids.

Corsica Raid, segona posició.


Principis de maig de 2010, em truca el Xavi de Lleida i em diu: ens han convidat a córrer el Corsica Raid, i jo, que sóc fàcil d'enganyar li contesto: ja hi podem anar.

Parlem amb el Pere Serral que corre amb mi pels raids de Catalunya i Espanya i també s'hi apunta. A més a més, la seva parella, la Gemma, ens vindrà a fer d'assistència.

Aquí comencen els maldecaps: que si un telèfon satèlit que hem d'anar a buscar a PAris, que si una boia per fer snorkel, que si un mirall de supervivència, comprar els mapes que ens diuen... ja ens atabalavem, però més o menys ho vam anar trampejant i el dia 11 de juny ens pr esentem a Còrsega. Ens colem en un bungalow d'un càmping i ja tenim tota la pasta i tot l'arròs bullit pels pròxims 5 dies (imagineu com estava l'arròs a partir del 3r dia sense nevera). Anem a banyar-nos en una platja paradisiaca (més que res per provar això de l'snorkel a veure com va), ruta de 30km en btt i una horeta corrent suau, per moure una mica la musculatura.

El dissabte hi ha les acreditacions, la revisió de material i el briefing, com no, tot en francès, sort del Tristan, un voluntari de l'organització que parla molt bé l'anglès i algo de castellà. Acaba el briefing i ja podem començar a pintar els mapes, retallar-los, marcar les barretes, comprar el material que ens falta, etc.

Es tracta d'un raid diferent dels que estem acostumats per aquí, cada secció la comencen tots els equips junts, algunes seccions les corren 2 corredors i d'altres 3 corredors. Després de cada secció se sol agafar el cotxe i ens hem de desplaçar fins a un altre indret de l'illa per començar la pròxima.

El mateix dissabte a la nit comença el raid: 2 hores per fer com més balises millor en una orientació nocturna específica (quina merda mapa, què brut i quina mala qualitat d'impressió) només aconseguim fer 5 de 13 balises, acabem i ja estàvem desesperats, però no n'hi havia per tant, el primer n'havia fet només 8 i ja anàvem 5ns a la classificació.

Ens llevem a Porticcio i comencem una llarga secció de Coastering (córrer pel costat o per dins del mar) durant uns 18km, un barranc dins del mar (mai vist) i 12 km més de cosatering. Arribem en 3a posició i ja anàvem 4rts a la general.

Un ruixadet per refrescar l'ambient i preparar-nos per començar una dura secció de 54km en btt amb més de 2.000m de desnivell positiu. Intentem fotre un "atxassu" però la pujada se'ns fa més llarga del que creiem i ens passa factura. Acabem la secció en 4a posició.

A la nit ens esperava la secció reina del raid, un treking de 20km amb el material d'acampada a l'esquena, dormir a 1.700m en un refugi i l'endemà continuar 35km més de treking. A causa del mal temps, però, se suspèn la secció nocturna i arranquem de Bastellica a les 9 del matí. Ens esperava una marató de muntanya amb uns 3.500m de desnivell positiu i, igualment, amb tot el material d'acampada a l'esquena.

Anem tota l'etapa amb els 3 primers equips de la general, però comencen a flaquejar, primer els italians rebenten un dels seus corredors que ha de deixar tot el que queda de raid. Després, després d'un llarg i dur ascens, arribem a una cresta entre 2.000 i 2.300m d'altitud i els fotem un altre "atxassu" als altres equips i obrim forat. Coronem el Monte Rinosso (2.300m) i comencem un llarg de descens d'uns 14km i 1.600m de desnivell negatiu. A l'arribada a Bastellica arribem primers amb 20 minuts d'avantatge respecte els altres equips. Aquí aconseguim posar-nos 2ns a la general.

L'endemà començàvem amb un treking més el barranc de Bocognano, que també el suspenen pel mal temps. Durant el treking fem una colada molt important i arribem últims a meta, estàvem molt desanimats però, per sorpresa nostra, només 4 equips hem trobat la balisa 2 i som precisament els 4 primers de la general i els 4 últims classificats en la secció.

A la tarda més pluja i una ràpida (3h30') i dura secció de btt de 30km(res a envejar a cap btt-O de Copa Catalana). Tothom comença a fondo, semblava una cursa de btt. Nosaltres sortim en calma i a veure-les venir, que no ens passi com a l'anterior secció de btt. A partir de mitja cursa comencem a trobar el ritme i atrapem el grup capdavanter, comencen a petar tots i ens quedem, com no, amb el primer i amb el tercer classificats de la general. Anem junts fins a l'última fita i, a falta d'1km, una trialera de pujada amb la bici a l'esquena, treiem l'orgull, pujem la trialera a fondo, posem plat gros i arribem primers a meta, 15' abans del que preveia l'organització i els treiem 1' més als altres dos equips.

Ja anàvem embalats, ara tocaven 22km de coastering. Comencem i ens posem primers, marquem el ritme i obrim espai amb la resta d'equips, els ànims estaven a tope, però a falta d'1km el Xavi cau en unes arenes movedisses i el Pere té molts treballs per treure'l. L'equip que va guanyar el raid, molt esportivament va passar d'ajudar el Xavi i s'adjudiquen l'etapa.

Dormim en el càmping U Paradisu, després de fer una pista forestal de 12 km en cotxe en 1h i mitja.

Ja estem a l'últim dia. Toca una cronosescalada en btt de 12km. Com no, l'equip que anava tercer (Ertips) surt a fondo per retallar-nos temps, nosaltres sortim al nostre ritme i deixem que la resta d'equips s'escapin. Al cap de 15 minuts comencem a atrapar equips sense estrabar-nos massa, atrapem els primers de la general i els deixem tirats, ja veiem els Ertips. Els atrapem i, com ahir, ens tornem a imposar a l'esprint (mai havia fet tants esprints en un raid, jeje).

Baixem tranquil•lament fins a St. Florent, 10km de caiac de mar, 20km de btt pel sender litoral, una secció de cordes i arribada final en btt al càmping U Paradisu.

Al final molta satisfacció pel resultat, per l'indret, per la companyia, per l'assistència, per l'hospitalitat del habitants i dels organitzadors i ja tenim ganes de torna-hi l'any vinent.


Ara toca el més dur, divendres a les 7:30 del matí arribem a Marsella i anem directe fins a Belorado (Burgos) per competir al Campionat d'Espanya de raids.

Primer podi de la temporada a l'Urgellistan

Finalment ens hem estrenat amb els podis a la temporada d'enguany. Es tracta del raid urgellistan, on l'any passat vam guanyar però que enguany, la calor ens va passar massa factura i no vam poder fer res per lluitar per la victòria.
El raid es va disputar el dissabte 5 de juny a Coll de Nargó.
La prova s'iniciava a les 4 del matí amb una ràpida secció a peu pels voltants de Coll de Nargó que ens portaria fins al pantà d'Oliana on havíem de fer 1,5km de caiac amb el suport d'un senglar que creuava el pantà.
Després de remar 4km en patins en línia ens portaven fins a Perles, on ens esperava un curt barranc, ens calçavem les bambes i a córrer fins a tornar a arribar als caiacs.
10km de caiac i cap a fer la ferrada Regina, on hi vam trobar molta aglomeració de gent i ens va tocar massa el Sol. Tornàvem a córrer fins a Coll de Nargó i una llarga secció de btt fins a Bóixols, on ens esperava el barranc del mateix nom.
Finalment tornada cap a Coll de Nargó en btt.
Tot i passar una mala estona per la calor i la deshidratació vam poder aconseguir la tercera posició final.

Una altra vegada medalla de xocolata

Dissabte 8 de maig, el Pere la Montse i el David ens desplacem fins a Vilanova i la Geltrú per participar a l'edició d'enguany del raid Garraf.
El raid va començar amb una ràpida secció d'orientació urbana pels carrers de VIlanova. Tot seguit els corredors agafaven les bicis per fer uns 20 km abans d'agafar i fer un trekking, una secció de patins en línia, un ràpel i escalar abans de tornar a agafar les bicis.
Al llarg d'aquesta secció cada equip s'anava posant al seu lloc i abastavem la tercera posició.
Tot seguit tornàvem a agafar les bicis per fer una llarga secció d'uns 40km ens què tot uns seguit de punxades se'ns van convertir en un veritable calvari. Al final vam solucionar el problema amb un Comped.
Una orientació específica en què la calor ens va passar factura i tornar a agafar les bicis per retornar a Vilanova.
Al final un raid prou bo, llàstima de les punxades i primera estrena amb la calor d'enguany.

divendres, 14 de maig del 2010

Mala sort en el primer de Lliga Espanyola

El cap de setmana 24 i 25 d'abril vam anar a córrer el nostre primer raid de Lliga Espanyola d'enguany a la Pineda Platja (www.naturetime.es).
En aquest raid hi vam anar a córrer el Xavi, el Jordi i el David i ens van venir a cuidar com nens el Pere i la Gemma.
El raid començava a la platja de La Pineda amb una secció de 14km en caiac de mar fins a Cambrils.
A continuació, agafavem les bicis per arribar a Alforja, just abans d'iniciar un sector de tresc (9km) i i patins (9km més) fins a La Mussara, on faríem una prova d'orientació específica per relleus.
Cal dir que abans de l'orientació específica havíem anat recuperant posicions fins a situar-nos en tercera posició. L'orientació específica ens va anar molt malament fins al punt que ens va fer endarrerir fins a la novena posició.
Ara tocava remuntar novament. Començavem un nou tresc de 19km on hi trobaríem una cova, dues vies ferrades i un espectacular ràpel que ens portarien fins a Montral.
Mentre esperavem per fer el ràpel, però, la nostra creu, un insecte va picar el braç del Jordi que li va provocar una reacció al·lèrgica que li va fer pujar ràpidament la febre.
Així doncs, a l'arribada a Montral ens vam veure obligats a deixar les dues seccions que quedaven per finalitzar l'etapa de dissabte.
En l'etapa de diumenge només vam sortir el Xavi i el David, ja que el Jordi encara estava al llit amb febre.
Almenys ens vam treure una mica el mal gust de boca, ja que vam poder guanyar l'etapa de diumenge, llàstima que estavem fora de cursa.
Al final, desena posició, mal gust de boca pel resultat però molt bones sensacions pels propers raids.

diumenge, 21 de març del 2010

Arrenca la temporada 2010 amb una quarta posició.


La Copa Catalana de Raids d’Esports de Muntanya 2010 va començar el passat dissabte 20 de març a Cambrils.


L’equip de la Catalunya Central T1 Muntanya, que en aquesta ocasió estava integrat per Montse Serral, Jordi Argemí i David Tarrés, hi va anar per tal de començar a defensar el títol de Campions de la Copa Catalana obtingut el 2009.


El raid va començar amb una ràpida prova d’orientació urbana pels carrers de Cambrils, tot seguit, havien d’agafar les btt per fer una secció de 12km, que donaria pas a la secció més decisiva del raid: un treking d’11km, en què l’orientació enmig dels garrics i matolls hi jugaria un paper molt important.


Seguidament, els equips s’enfrontaven a una llarga btt de 48km, on hi trobarien també una prova de cordes, per arribar a la secció de caiac de mar.


Finalment, es tornava a agafar la btt i s’anava fins les pistes d’atletisme de Cambrils on els esperava una entretinguda prova de cordes.


Cal destacar que esdevé guanyador l’equip que aconsegueix més puntuació escollint les balises més valorades del recorregut. L’equip T1 muntanya va ser un dels cinc únics equips que va aconseguir fer totes les balises del recorregut.


Al final del raid, l’equip T1 Muntanya, va aconseguir la quarta posició, un bon resultat, ja que es tractava de l’inici de la temporada i l’objectiu principal era anar escalfant motors de cara a les properes competicions de Copa Catalana i Lliga Espanyola que els esperen els propers mesos.


Precisament, la següent prova de Copa Catalana, l’organitza l’equip T1 Muntanya i el Centre Alpí de Gironella. Serà el proper 17 d’abril i hi haurà dos recorreguts. Un de més dur puntuable per la Copa Catalana, i un altre d’open, una mica menys exigent i destinat a esportistes que es vulguin iniciar en el món dels raids.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Cop d'efecte a la Copa Catalana


Dissabte 19 de setembre, St. Quirze de Besora.

2/4 de 9 del matí: es dóna la sortida a la quarta edició del Raid del Bisaura, en aquesta ocasió puntuable per la Copa Catalana i una bona oportunitat perquè ens posem davant de la classificació general de la copa, ja que en aquesta ocasió ens enfrontarem als millors equips de la taula classificatòria: Sambari, Medilast, Oxígen i d'altres.

El raid comença amb una ràpida orientació urbana pels carrers de St. Quirze. Acabem aquesta secció en quarta posició, mentre que el Medilast marcava el ritme de la cursa.

Tot seguit una ràpida secció en btt seguint un roadbook fins a Montesquiu. Ja anàvem tercers darrera del Medilast i de l'UEC Barcelona.

Ara iniciàvem un trèking d'uns 8km, en què guanyàvem una posició però ens atrapava l'Oxígen. Després 4km amb patins en línia, 13km més a peu que, intentant deixar enrera l'Oxígen, vam aconseguir atrapar el Medilast. El sector finalitzava en una tirada de bitlles catalanes i un ràpel i júmar sobre el riu Ter.

Aquí començava el sector més dur i determinant del raid: una btt de 25km i 950m de desnivell positiu. Aquí el Medilast va fer un error fatal d'orientació i vam aconseguir deixar enrera l'Oxígen, arribant al final del sector amb 10 minuts d'avantatge amb els perseguidors.

A continuació, un espectacular trèking per les baumes del Teixidor, en què vam perdre 4 minuts.

Ja per acabar, una ràpida btt fins a St. Quirze de Besora i un parell de caigudes amb la bici.

Al final del raid vam acabar en primera posició amb un temps de 8h i 9 minuts, seguits de l'Oxígen amb 8h i 37 minuts.

Aquest raid el vam córrer el Pere, el David i la Núria Picas que la vam fitxar per aquest raid.

Ara toca esperar el Campionat de Catalunya per veure si podem sentenciar la bona temporada.